Nadal a La Mola.

Avui com cada any s'ha celebrat la cursa de La Mola. I com ja fa uns anys he pujat a veure l'arribada. I com sempre que hi vaig penso que l'any vinent podria participar. I com sempre: no participo. Si no corro mai, ni per rodar una miqueta, com puc participar en la pujada a La Mola? La veritat és que arriben fets pols. Molt desnivell en poca distancia i l'aire fred que entra en els pulmons. Això és com la cursa en bicicleta del Gall d'Indi de Sant Pere de Ribes de diumenge passat. Em vaig sentir fatal. Ni ritme, ni velocitat, ni res de res. De sis voltes només vaig fer dues. I no vaig ser l'únic en retirar-se. No era per a mi. En fi; continuarem amb l'entrenament hivernal: al gimnàs eliptica, spinning i peses. I agafar la BTT i fer alguna sortida en carretera. I anar a la muntanya a caminar. O potser a correr. A veure si l'any que ve estic en condicions de fer la pujada a La Mola. Espero que els meus bessons em respectin. Ja ho diu el refranero espanyol: "Manolete, Manolete, si no sabes torear pa que te metes!"